TRASLADO

Bones notícies!

El documental va creixent. Hem traslladat el blog a una pàgina pròpia. A partir d'ara es podrar seguir totes les actualitzacions a la nova adreça:

www.documentalarcadioliveres.org

I també a través del Twitter.

***

¡Buenas noticias!

El documental va creciendo. Hemos trasladado el blog a una página propia. A partir de ahora se podrá seguir todas las actualizaciones en la nueva dirección:

www.documentalarcadioliveres.org

Y también a través de Twitter.

PROJECTE


Vaig conèixer a l’Arcadi Oliveres fa tres anys en una entrevista que li vaig fer per a un documental. Ens vam veure una hora. Un any més tard, vaig assistir a un seminari que impartia sobre economia, globalització i desigualtats. La temàtica era interessantíssima i la persona que transmetia el missatge em va fascinar. Quan et dediques a aquest ofici, de forma inconscient, veus a la gent que t’envolta com a personatges i fabules sobre ells. A la setmana següent d’acabar el seminari, en Pere Ortega, membre de Justícia i Pau, em va proposar fer un documental sobre el meu personatge, Arcadi Oliveres.

L’Arcadi Oliveres té una manera peculiar de caminar. Un dia sortint de Catalunya Ràdio em va dir que l’avancés, que estava acostumat, que la seva família ho feia, que ell “sempre arribava, però una mica més tard”. No vaig preguntar per què coixejava. Ja ho descobriré. De moment, em passo llargues estones visionant les pel·lícules de súper 8 que va gavar el seu pare, per conèixer i seguir amb la meva fabulació. Miro les fotografies de família, i m’emociono quan em passen un vídeo de l’Arcadi Oliveres al youtube parlant sobre l’origen de les migracions que, a dia d’avui, té milers de reproduccions.

És un repte fer un film d’algú que et diu que ell no es mereix que se li dediqui un projecte d’aquestes dimensions, i que quan el segueixes durant un temps, com la seva pròpia ombra, et presenta com una periodista que està fent un reportatge per a Justícia i Pau. Aquesta és la seva gran riquesa, la de no donar-se importància, la d’avergonyir-se quan algú se li apropa i li fa un gest de reverència desprès de fer una xerrada, la de saber que el poder corromp i que en la humilitat resideix el veritable poder humà. La seva coherència vital és el que m’empeny a conèixer a un home que no calla, que no dorm, que no descansa per aconseguir la justícia social.

Èrika Sànchez Marcos


*  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *



Conocí a Arcadi Oliveres hace tres años en una entrevista que le hice para otro documental. Nos vimos una hora. Un año más tarde asistí a un seminario que impartía sobre economía, globalización y desigualdades. La temática era interesantísima y la persona que transmitía el mensaje me fascinó. Cuando te dedicas a este oficio, inconscientemente, ves a la gente de tu alrededor como personajes y fabulas sobre ellos. A la semana de acabar el seminario, Pere Ortega, miembro de Justícia i Pau, me propuso hacer un documental sobre mi personaje, Arcadi Oliveres.

Arcadi Oliveres tiene una manera muy peculiar de caminar. Un día saliendo de Catalunya Ràdio me dijo que lo adelantara, que estaba acostumbrado, que su familia lo hacía, que él “siempre llegaba pero un poco más tarde”. No pregunté porque cojeaba. Ya lo descubriré. De momento me paso largos ratos visionando las películas de súper 8 que grabó su padre, para conocer y seguir con mi fabulación. Miro las fotografías de familia, y me emociono cuando me pasan un video de Arcadi Oliveres en youtube hablando del origen de las migraciones que, a día de hoy, tiene miles de reproducciones.

Es un reto hacer un film de alguien que te dice que él no merece que se le dedique un proyecto de estas dimensiones, y que cuando le sigues durante un tiempo, como si de su sombra se tratara, te presenta como periodista que está haciendo un reportaje sobre Justícia i Pau. Esta es su mayor riqueza, la de no darse importancia, la de avergonzarse cuando alguien se acerca y le hace un gesto de reverencia después de una conferencia, la de saber que el poder corrompe y que en la humildad reside el verdadero poder humano. Su coherencia vital es lo que me empuja a conocer a un hombre que no calla, que no duerme, que no descansa por conseguir la justicia social.

Èrika Sànchez Marcos